Avui volíem fer la Stromberg per animar l’Helena i no patir ni por ni calor. Al final hem passat fred i tot al matí amb el vent gelat.
Un cop a peu de via hi ha via un fenòmenu que estava fent la Stromberg en solitari (un diumenge, mala idea), i una parella de senyors de mitjana-alta edat poc simpàtics i una mica desagradables esperant, així que hem anat a mirar què hi havia. Hem trobat la ressenya de la Òptima, però com que veníem per dalt, hem fet un flanqueig fins la primera R i ens hem saltat el primer llarg (venien grupet a darrere i no volíem pillar caravana).
Tota l’estona hem estat al costat d’uns senyors i senyora molt simpàtics que feien la Ana Marisa Correia, i ens hem anat fent fotos. Es deien Arseni Lago, Montserrat Llacuna i Pere-Joan Bosch.
La via no està malament, t’omple un matí de calor. La roca és bona i l’entorn (sense comptar el soroll) és idíl·lic. Gorros és una mica el que no m’agrada de l’escalada: massa xapes, massa gent, massa xivarri. Com sempre passa amb les vies del Guillem Arias, patir, hem patit poc. Només per haver de fer cua per rapelar.
Cordada: Helena Borràs i Aleix Sanchis.
Material: Si ho xapes tot, unes 15 o 16 cintes.
Deixa un comentari