Òptima al Gorro Frigi


Avui volíem fer la Stromberg per animar l’Helena i no patir ni por ni calor. Al final hem passat fred i tot al matí amb el vent gelat.

Un cop a peu de via hi ha via un fenòmenu que estava fent la Stromberg en solitari (un diumenge, mala idea), i una parella de senyors de mitjana-alta edat poc simpàtics i una mica desagradables esperant, així que hem anat a mirar què hi havia. Hem trobat la ressenya de la Òptima, però com que veníem per dalt, hem fet un flanqueig fins la primera R i ens hem saltat el primer llarg (venien grupet a darrere i no volíem pillar caravana).

Tota l’estona hem estat al costat d’uns senyors i senyora molt simpàtics que feien la Ana Marisa Correia, i ens hem anat fent fotos. Es deien Arseni Lago, Montserrat Llacuna i Pere-Joan Bosch.

La via no està malament, t’omple un matí de calor. La roca és bona i l’entorn (sense comptar el soroll) és idíl·lic. Gorros és una mica el que no m’agrada de l’escalada: massa xapes, massa gent, massa xivarri. Com sempre passa amb les vies del Guillem Arias, patir, hem patit poc. Només per haver de fer cua per rapelar.

Fent una aprox una mica inventada perquè hi havia cua a la Stromberg. Sorry Helena.
Fotos que ens van fer els senyors simpàtics.
Més fotos.
L’Helena començant l’últim llarg.
Cim!

Cordada: Helena Borràs i Aleix Sanchis.

Material: Si ho xapes tot, unes 15 o 16 cintes.

Ressenya de la via
Ressenya del Joan Prunera (https://elcoleccionistadevies.blogspot.com)

Deixa un comentari

L’adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *