Un altre cop arriba el canvi d’hora i el Gerard es converteix en el pitjor company de cordada, ja em diràs tu què ens dóna temps de fer si el desgraciat pot arribar al pàrquing a les quatre i mitja de la tarda.
Amb aquesta premissa pessimista anem a fer aquesta vieta dels Germans Masó al Gerro, resignats a tornar amb el frontal encès. Semblava ser un rostollet, però ens ha sorprès, és més difícil del que sembla la ressenya i el recorregut és molt elegant.
Avui no li he fet fotos al pobre Gerard, em sap greu.
Cordada: Gerard Fuentes i Aleix Sanchis
Material: Dos bagues per merlets, cintes. M’he deixat els tricams i els tasconets per idiota i algun n’hagués posat.
Equipament: Pitons, un spit
Oberturistes: Albert i Oscar Masó
Deixa un comentari