Un dia fa un parell de mesos em va trucar un número desconegut. Resulta que era l’Edgar Tous, que a veure si m’animava a anar a obrir una via amb ell. Jo anava una mica cagat perquè pensava que aquest tio estava molt fort, i així ha sigut. Jo m’he limitat a assegurar-lo, carregar material, i recuperar els llargs; tota la currada ha sigut seva.
El nom de la via ve perquè vam obrir-la en dos jornades. La primera, no paraven de caure coses paret avall: pitons, un martell…Quan ens va caure la clau per collar els parabolts vam decidir que potser era una senyal i millor baixar. Vam tornar al cap de poc i vam sortir per dalt.
La via és molt guapa i exigent; les passaria canutes per repetir-la. La roca és bona a tot arreu menys al final del diedre del tercer llarg. Les vistes a dalt són guapíssimes.
Cordada: Edgar Tous i Aleix Sanchis
Material: Està a la ressenya a baix. Super important micro més petit que el tòtem negre per l’últim llarg.
Deixa un comentari